De UNO SOLO POR FAVOR
I, LOS CAFÉS
Sí, me obligo, de improviso,
a caminar una tarde nómada de latidos
llanos tras la angustia
y voy contando tu edad desconocida
entre tantos pies que pasan.
.:::
Es conveniente e incluso
imprescindible
creer que el Eixample es monótono
y aburrido.
Hay que entrar en ese café de la esquina
y entregarse a la película francesa
que nos gustaría vivir.
.:::
Junto a la puerta que no da al vano,
cargada de versos y vasos
una sonrisa con manos
y mis grandes pensamientos
mundanos.
Inmediatamente, cual anónimo
gesto epistolar, una taza,
pido una taza de certificación notarial,
que todos sepan de mi espera.
.:::
Los músculos de tu nombre,
—cuando por fin me lo has dado—
me tocan la cara
en un rubor
estremecido.
.:::
Lo inesperado
sólo cuando es dúplice puede ser perfecto.
.:::
II, BORRADORES PARA UN DIÁLOGO
Ama sin miedo este presente sin descendencia,
el minuto quebrado
durante el que nos vestiremos de alevosos íncubos
y cortejaremos nuestro futuro de incomprensibles caren
-cias.
.:::
Ésta es mi casa,
entra, quería avisarte,
lo mío son sucesivas faltas
decrecientes
de ética y abismos,
un discontinuo navegar poco y algunas rubias sin cariño.
.:::
III, EL TREN POR EL CORAZÓN
Si te dejas caer de bruces
yo en el reposo de tu cuerpo,
en tus cejas íntimas y desprevenidas,
pasearé mi lengua acuchillada, hecha trizas,
sin apenas cielo, paladar ni sonrisa,
y lloraré a cambio de las cáscaras
secas de lo que tú me digas.
.:::
Lector:
recibe un sentido pésame
por mis besos, tan vanos,
y camina despacio las horas
de este largo brindado descanso.
-=======-
De Morbo - a Barcelona amb vint-i-cinc cèntims de vi
El morbo nostre de cada dia
Ignorar el morbo de tots els poemes, de totes les èpoques,
cançons i vides, és com si al veure les estranyes formes d'un
paisatge de lava oblidéssim l'explo-sió volcànica d’on
provenen.
.:::
El meu cul, quan el toques a la nit
El meu cul quan el toques a la nit
es torna d’un material pesant i raríssim
que vol un llarg viatge d’anada
al jardí de les malícies
i no haver de tornar si no surt el sol encara
mentre balancejo els malucs rítmicament
per dibuixar-te esses davant la cara.
És un espectacle torbador, deies,
que només tu assoliràs dins les pupil•les
la meva rialla de pluja daurada
que fàcilment pot provocar un sisme
i fer-me caure de quatre grapes
endavant i endarrere bocaterrosa
i amb el cul ben enlaire
mentre tu mires de salvar-me cansat,
assedegat, gruixut i lubricant-me
fins a fer-me gemegar de dolor i satisfacció.
.:::
Rondaia mallorquina II
A sa plaça hi respiren pins feliços,
ses orenyelles corren a missa negre carbó
i si es pensament se forma a sa boca
som tan tota sola que ses ganes ho tornen tot claror
i hi ha horabaixes com aquest que plou aigo de bimbolla,
se fan les sis i busques i no me queden ni oli
ni bunyols ni mel ni figues seques descolorides
per deixar de pensar en tu,
hi ha horabaixes que m’estenc a terra
per esperar que arribin ses barques des pirates
a raptar-me
i voldria ser una al-lota que recupera
els dies que vaig deixar petits,
els de ses mallorquines que no han de tornar i no frisen
dins sa fresca de ses cases ben tancades
per pastar es pa flonjo des alens
i untar es motllos de ses rondaies d’homos amb saïm.
-====
ROSER AMILLS BIBILONI, escritora mallorquina (Algaida, Mallorca, Illes Balears, 17 de diciembre de 1974). Vida y trabajo en Barcelona desde 1992. Periodista en ejercicio desde 1995, dos hijos, desde 2006 especializada en periodismo on-line. Blog personal de Roser Amills Bibiloni, http://www.therosario.com.
Para saber más: http://www.therosario.com/2010/04/trayectoria-profesional.html
Bellos versos que se mecen como navegando el momento.
ResponderEliminarMe gustó mucho la compañía de los poemas y el cálido lugar.
Un abrazo
Carol, muchas gracias por tu visita y comentario.
ResponderEliminarDesde Panamá, un abrazo, y regresa cuando quieras, a ésta que es tu casa.